dimarts, 31 de desembre de 2013

III Obert Internacional del Guinardó. Post-ronda 5.

Els escaquistes que vam disputar la passada edició de l'Obert Internacional de Nadal del Guinardó podem dir que vam acabar el passat 2012 jugant a escacs, vam començar aquest 2013 jugant a escacs, acomiadem el 2013 jugant a escacs i començarem el 2014 jugant a escacs. I tot plegat en un mateix torneig. Quina manera d'acabar i de començar un any!
Ja hem passat l'equador del torneig. Queden quatre rondes per a que finalitzi aquest Memorial Francesc Xavier Cardó, quatre rondes que són moltes. Evidentment hi ha favorits a cada grup i hi ha gent que està demostrant estar en un gran estat de forma i lluiten per a les primeres places o per què no, primer lloc de tram.

Malgrat que hi ha hagut algun que altre incident fins al moment, he de dir que difícilment em cansaré de jugar aquest torneig. Més enllà de l'ambient que el caracteritza i de les dates en que està involucrat, sento comentaris dels participants elogiant-lo. A més, des de la segona planta, on juga el Grup B, tenim unes vistes de tota Barcelona magnífiques. I podríem afegir que la calefacció fa del Mas Guinardó un lloc més acollidor.
Gràcies a tots els participants per haver decidit jugar aquest Memorial Francesc Xavier Cardó, III Obert Internacional de Nadal del Guinardó.

Grup A
Fent una ullada al rànking inicial, podem dir que el màxim favorit a endur-se el torneig és el GM Miguel Muñoz (2525), del Cerdanyola del Vallès. I fins el moment no va mal encaminat. Tan sols ha cedit unes taules amb el IM Luc Bergez (2391), tercer del rànking i també aspirant al torneig. Ambdós jugadors lideren el Grup A amb quatre punts i mig, mig més que el MK Pau Juan (2286) que només ha cedit dos empats i que en la propera ronda 6 s'enfrontarà a Miguel Muñoz a la primera taula del torneig.
Un gran nombre de jugadors es troben amb tres punts i mig, entre ells els joves jugadors Adrián Jiménez (2076) i Daniel García Ramos (2147), ambdós del Cerdanyola del Vallès, tot i que aquest últim jugarà enguany pel Peona i Peó. Justament en la propera ronda jugaran entre ells i asseguro que serà un duel realment interessant.
Un altre jove jugador en plena forma i també amb tres punts i mig és Marc Pozanco (2165), també del Cerdanyola del Vallès, que jugarà en aquesta ronda sis davant el local Guillem Subirachs (2213), encara imbatut. El segon del rànking, el IM Lázaro Lorenzo de la Riva (2465) jugarà contra el també local Òscar García Castellote (2171) que passa per un bon moment de forma.
En les properes rondes veurem el desenllaç d'un Grup A de moment força igualat.

Classificació després de la cinquena ronda

Grup B
En un dels Grup B més igualats i competitius dels clàssics oberts internacionals a Catalunya i al meu parer el que més en un Obert del Guinardó. Hi ha una gran quantitat de jugadors entre 1900 i 1999 i els jugadors que no disposen de tant ELO són forts jugadors que lluiten també per les primeres places.
L'actual líder del torneig és el jugador del Jake Adrián García Ruiz (1938) amb el 100% dels punts, cinc de cinc. A la propera ronda s'enfrontarà amb el principal perseguidor, Juan Ignacio Méndez (1975) del Barberà. Ronda important tant per un jugador com l'altre.
Amb quatre punts trobem una gran multitud de jugadors, entre ells el primer del rànking Manel Martínez Arca (1991) del Sabadell, però també jugadors que pocs pensaven que estarien lluitant per els primers llocs, com és el cas de Jofre Custodio del Peona i Peó (1863) o de Rocco de Figueiredo de l'Ideal Clavé (1700). Encara tot està per decidir. Pot passar qualsevol cosa.


Personalment porto tres punts i mig de cinc, amb una victòria, tres empats i una victòria per incompareixença. Unes taules a la ronda 4 amb el local i bon amic Albert Pita (1964) en una partida on estic clarament guanyat em van deixar sense ganes de jugar a la ronda 4, però per sort el rival no es va presentar. Coses dels escacs.

Classificació després de la cinquena ronda


Tancat MC
En aquest primer Tancat MC del Guinardó el líder provisional i en solitari és Carles Moya (2134) del Peona i Peó amb quatre victòries i una derrota. Després de perdre la primera ronda ha guanyat totes les partides i és líder destacat d'aquest tancat. Elisabet Ruiz del Vilafranca (2195), Alejandro Sáez del Catalunya (2152), Oriol Delisau del Sant Andreu (2242) i Gal·la García-Castany del Sabadell (2200) són els principals perseguidors amb tres punts.

Classificació després de la cinquena ronda






Estarem ben atents al que pugui passar a les properes rondes.
Bones festes i bon any nou!
Víctor Collell.

Enllaços:
Grup A
Grup B
Tancat per a norma de Mestre Català
Web oficial de Peona i Peó
Rabiosa Actualitat d'Escacs
Prèvia
Primeres rondes
Rondes 4 i 5
Reportatge a Barcelona TV
AJEDREZND
Federació Catalana d'Escacs

Algunes fotografies del torneig:


Grup A. Jordi Cabot - Ferran Cervelló. Guillem Subirachs - Oriol Panadès.


Grup A.


Grup A.


Grup A i Anàlisi de partides.


Grup A.


Grup B. Lluís Julbe - Manel Martínez.


Director del torneig, Frederic Corrigüelas, i Agustín Jurado del Castellar del Vallès.


Grup A.


Vistes des de la planta 2 del Mas Guinardó.


Primeres taules Grup B. Jofre Custodio - José Daniel Peirón. Manel Martínez - Guillem Las Heras. Joan Tortosa - Juan Ignacio Méndez. Adrián García - Antoni Moyano.


Grup B. Jaime Arroyo - Adrià Pérez. Albert Pita - Sergio Santamaría. Marc Campoy - Llibert Céspedes.


Grup B. Jordi Olleta - Joana Llum Cardó. Lluís Febrero - Ramón Povill. Pilar Sogués - Josep Solé.


Grup B. Nagore Martínez - Marc Alquézar. Eduard Serentill - Luciano Fischetti.


Enric García observa el matx dels jugadors del Peona i Peó.


Fent ràpides un cop acabada la primera ronda. Marc Alquézar - Ferran Cervelló. Víctor Collell - Jofre Custodio (Imatge cedida per Enric García). 

dissabte, 28 de desembre de 2013

Marc López Forn: "Crec que la “Evergreen” i “La Immortal” s’haurien d’ensenyar a història de l’art"

Avui tinc el plaer d'entrevistar a l'editor i fundador del Butlletí digital Columna Oberta, Marc López Forn. Jugador de Peona i Peó des del 2007, en Marc té un ELO de 2176 i tot apunta que acompanyarà a l'equip A en la seva primera campanya a la màxima categoria catalana, la Divisió d'Honor. És un dels màxims difusors dels escacs a Catalunya mitjançant el Butlletí que comentava abans (a banda de que anteriorment feia cròniques de diferents torneigs que disputava) i és un amant dels "escacs romàntics", sent partidari de practicar un joc agressiu en totes les partides que disputa, sigui quin sigui el rival que té davant.
Sobretot en ritmes ràpids ha puntuat amb algun titulat internacional. Un fet realment curiós és que en la seva primera avaluació d'ELO va pujar un total de 422 punts!


Marc, com et vas introduir al món dels escacs?
Quan era petit, vaig aprendre les nocions bàsiques del joc, com es mouen les peces, a fer l’enroc… Però no hi jugava massa, a vegades sí que feia alguna partida amb el meu pare o el meu germà gran, però sempre em guanyaven, i això em frustrava una mica. Recordo que a l’escola van construir una sala al pati on hi havia diversos jocs de taula, i amb companys de classe també hi vàrem jugar algun cop. En general, els jocs i els puzles sempre m’han estimulat. Però no fou fins que vaig entrar a la facultat de matemàtiques que els escacs no formaven part del meu dia a dia. Allí hi jugava dia sí i dia també, i les nits que no les passava jugant al 101 o al Prize, les passava somiant en jugades que no vaig fer, ¡Quants cops em vaig aixecar a plena matinada per comprovar sobre el taulell si el que somiava era possible o no! Fou una molt bona època, en la que vaig aprendre pràcticament tot el que sé a nivell de joc. Després, si no m’equivoco, em vaig federar al 2007, quan tenia 21 anys. Vaig entrar a Peona i Peó perquè el meu germà havia estudiat amb en Frederic, i el coneixia una mica d’algun partit del Barça que havia vingut a veure a casa. En aquest sentit crec que va ser una transició natural, i molt però que molt encertada, doncs a Peona i Peó hi estic molt a gust i he conegut gent magnífica.

Tens alguna partida en ment que recordis com la més brillant o la més espectacular? Perquè t’agrada el joc agressiu, és així?
Com bé dius, m’agrada el joc agressiu. Vaig créixer escaquísticament parlant mirant les partides d’Adolf Anderssen i Paul Morphy, fins i tot em sabia greu que Morphy superés tant fàcilment a Adolf Anderssen, doncs per mi fou el primer. Crec que la “Evergreen” i “La Immortal” s’haurien d’ensenyar a història de l’art. Totes les escoles haurien d’ensenyar aquestes partides als seus alumnes, i deixar que les combinacions estimulin la creativitat i la curiositat dels nens o adolescents. La partida en la que Fischer entrega dama a la jugada 17 o 18 i fa mat més enllà de la jugada 40 també ha estat un dels meus grans referents... Malauradament sóc a anys llum de poder fer partides com aquestes, m’agradaria poder-te dir que recordo alguna partida meva amb especial il·lusió per haver combinat de manera espectacular, però no ho veig clar. Èxits esportius i partides maques n’he tingut, però cap com aquestes que t’he dit. El que sí que em fa gràcia dir és que a la gran majoria de les partides que he jugat en aquests anys com a federat, o bé he entregat un o dos, o tres peons, o una qualitat, o una peça, o dues peces, alguna dama també he entregat (a ràpides seguríssim com a mínim)... Un cop vaig intentar contar en quantes partides entregava alguna cosa, i vaig reproduir moltes planilles des del inici de la meva trajectòria, i sortia un percentatge realment elevat (riu). Però saps què crec? Que m’agrada tant el joc agressiu perquè em fascinen els problemes de mats. En aquest sentit, Sam Loyd era un geni.

Has fet mai classes d’escacs?
No sé si considerar-ho classes, però aquest trimestre he pogut gaudir dels comentaris d’en Jaime Cuartas sobre les meves partides i les d’alguns companys de club, en una molt bona iniciativa que ha tingut Peona i Peó. Els dissabtes, després de les partides que jugava a l’Obert del Clavé anava cap al Mas Guinardó, on en Cuartas repassava amb en Ferran algunes línies, i posteriorment comentava la partida que acabava de jugar. Molts cops hi havia altres jugadors que aportaven les seves visions, en dinàmiques molt positives. Encara és aviat per poder valorar què m’han aportat, però confio en haver-les aprofitat aquestes sessions. Ja n’havia sentit a parlar de les virtuts d’en Jaime com a docent, però és que la passió amb la que treballa els escacs és increïble, no imagino ningú fent-ho millor.

Què és el que més t’agrada de jugar als escacs?
No sé, el cavall (riu). No, ara en serio, no entenc la pregunta. Als escacs t’hi pots apropar de moltes maneres, jugant torneigs de partides lentes, de partides ràpides, de partides a cegues, t’hi pots apropar com a professor, com a alumne, com a historiador, com a compositor... Però bé, suposo que el que més m’agrada de jugar a escacs és riure amb els amics, i cantar i xiular mentre juguem a ràpides, i tot i perdre-les quasi totes, fer alguna entrega de dama per acabar guanyant la partida gràcies als ponies. Suposo que depèn de la època, depèn del moment de la vida en el que et trobis. Com que la vida és continua evolució, entenc que el que més t’agrada dels escacs també hagi de variar amb el temps, i que el que més agradi vagi evolucionant; resoldre composicions, jugar torneigs, revisar les partides dels clàssics... Tot això està molt bé, però la vida i les emocions han de ser compartides, per això dic que riure amb els amics és el que més m’agrada dels escacs. La felicitat, per a que sigui real ha d’ésser compartida. Tot i que mai li faria un lleig a Caissa, que se m’aparegui quan vulgui!  

Quin és, ara per ara, el teu objectiu a nivell escaquístic?
Ui, tinc un objectiu molt immediat, que és gaudir del per equips. El següent objectiu és perdre la por a perdre, i superar els 2200 d’ELO català per a consolidar-me entre 2200 i 2300, per a poder-me marcar més endavant objectius més ambiciosos en quant a ELO. D’altra banda, podria considerar objectiu la difusió dels escacs també. Però torno al mateix d’abans, sigui el que sigui, faci el que faci, espero gaudir pel camí. Treballant fort, però gaudint i passant-ho bé.

Ets l’editor i fundador de la Revista digital Columna Oberta. Què et va animar a dur a terme tal projecte?
Columna Oberta no s’entendria sense el que fou el Butlletí de Peona i Peó. El Butlletí de Peona i Peó, del qual vàrem fer 14 números si no m’equivoco, pretenia ser una eina de comunicació per als socis del club. La idea era crear un espai amb el que ens poguéssim conèixer, a la par que informar i perquè no, formar, una mica més. Considero que ens va sortir força bé, i que el pas endavant s’havia de fer. Els escacs necessiten coses d’aquestes. Per això celebro molt que també hi hagi programes de ràdio com el de “L’hora dels escacs”, o blogs com el de l’Enric Garcia o el teu mateix amb els que difondre els escacs. Però no només difondre, també es tracta d’ensenyar (tenir un jugadoràs de la talla d’en Josué desvetllant secrets d’obertura no té preu), d’estimular la creativitat (immensos els dibuixos de la Laura, és una autèntica artista), d’informar... No volia dir noms però ja que m’han sortit els d’en Josué i la Laura, hauré de nombrar-los a tots i dir que sento especial predilecció per la secció d’en Joan Regidor per exemple, o que les col·laboracions d’en Joan Xancó són ideals, per lo didàctiques i clares que són. O com no podia faltar una secció de problemes que en Guillem Subirachs duu a la perfecció, i no només això, sinó que l’aportació d’en Guillem va molt més enllà d’aquesta secció, el títol de perspectiva se l’ha guanyada a pols. En Gabriel Beaskoa també ho fa a les mil meravelles, i que doni escacs a una revista d’escacs, és d’agrair. I així us torno a anomenar a l’Enric Garcia i a tu, doncs feu una cobertura al·lucinant de l’actualitat, enaltint el concepte d’informar, tasca fonamental dels clubs que hi participen als quals estic plenament agraït: Tres Peons, Sant Martí, Catalunya, Peona i Peó, Foment, Agustí...
I bé, que marxo per les branques, després d’aquest rotllo intentaré resumir-te la concepció inicial de Columna Oberta abans que els lectors se’ns adormin. Es tractava de tot això que hem dit (aprenentatge, diversió, informació,...), i de que els clubs d’arreu exposessin la seva activitat per a poder captar nous escaquistes. Tenia l’esperança, i encara la tinc, de fer arribar Columna Oberta a la gent de fora el món dels escacs, i que aquesta gent, al veure que al seu barri o a la seva població hi ha un club que fa tot d’activitats divertides i que els socis d’aquell club, i els jugadors d’escacs en general, ho passen la mar de bé, mentre aprenen i conviuen, s’animarien a anar-hi, de tal manera que el teixit social es fes cada vegada més gran per a que els escacs gaudissin de millor salut. 

Què creus que aporta als escacs aquest tipus de projectes?
Potser no aporten res. Però confio en que sí, en que els escacs necessiten iniciatives d’aquestes (Una altra iniciativa personal és jugar 1... e5 contra 1. d4 (riu)). Potser l’aportació no és directament al món dels escacs. Potser un noi o noia, o un home o una dona llegeixen quelcom de la revista que els fa ser millors persones, això seria molt demanar, però si a algú li servís per quelcom similar, ja hauria valgut la pena.

Ets supersticiós? Tens alguna mania a l’hora de practicar els escacs?
La meva superstició és voler trencar amb qualsevol superstició (riu), però sí, suposo que tothom té alguna mania. La gent es sorprèn de que anoti les jugades en anglès, però jo ho veig natural doncs les primeres partides que vaig veure anotades eren en anglès. No ho considero una superstició. M’agrada que les peces estiguin centrades a les caselles que ocupen, no sé què més podria dir sobre supersticions. Crec que haurien de superar-se les supersticions, controlar aquest impuls, ser conscient que no necessites el ritual per a jugar millor o pitjor o tenir sort o ves a saber.

Ja per acabar, què els hi diries als escaquistes que tot just comencen?
Que juguin partides lentes sense rellotge, que mirin les partides d’Anderssen, que obrin amb 1. e4, i que resolguin un problema al dia. Ja ho diu la dita: A problem a day, takes the doctor away.

Moltes gràcies per l’entrevista Víctor, és tot un honor, i enhorabona pel blog i les cròniques que fas. I per La Veu de L’alumne, és una gran iniciativa que espero es contagiï a d’altres escoles!


Moltes gràcies Marc pel temps dedicat i a reveure!

dimarts, 17 de desembre de 2013

Memorial David García Ilundain d'escacs base



El passat dissabte dia 14 de desembre es va disputar a les Cotxeres de Sants el Campionat de Catalunya d'escacs actius d'escacs base, conegut també amb el nom de XI Festival David García Ilundain. Les cotxeres van reunir a jugadors de sots-8 fins a sots-20 d'arreu de Catalunya, un èxit rotund, i és que el local situat al barri de Sants estava ple a vessar.





Com cada any i sense excepció, els joves escaquistes van gaudir d'una jornada sencera a Barcelona, i és que fins a la capital catalana s'hi va desplaçar gent d'indrets com Girona, Lleida i Tarragona a banda d'altres pobles amb molta tradició escaquística com podrien ser Mollet, Sabadell, Llinars del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Vilafranca, Vallfogona o Figueres.
L'ambient que es va respirar va ser senzillament espectacular, a banda de la competitivitat que té en sí la competició, amics de terres llunyanes es retroben mitjançant un torneig d'escacs que uneix el poble català i d'aquesta manera també serveix per comprovar qui són els joves Reis de Catalunya en el ritme ràpid de 15 minuts + 5 segons per jugada.

Anem a evaluar el Campionat categoria per categoria:

Categoria sots-20
La categoria sots-20 agafava jugadors d'aquesta categoria, però també incloïa jugadors de les categories sots-18 i sots-16. Una categoria realment molt dura, on una victòria sempre s'havia de celebrar i és que costava molt guanyar una partida.
No obstant aquesta barreja de categories, el primer del rànking era el conegudíssim Pere Garriga del Mollet, jugador sots-16 i que ja té el títol de Mestre Català. A la llista de favorits l'acompanyaven dos jugadors sots-20 com són Carles Díaz Camallonga i Pau Juan Bartrolí, jugadors del Sabadell i del Catalunya respectivament. Malgrat tot, hi havia una quantitat important de jugadors sots-16 a les primeres posicions del rànking inicial, com Oriol Porta, de l'Ateneu Colón, Llàtzer Bru, del Cerdanyola del Vallès, o Màxim Ventura i Gal·la García-Castany, jugadors del Vila Olímpica i del Sabadell respectivament.
I finalment el Campió de Catalunya d'escacs actius en la categoria sots-20 va ser el jugador del Club d'escacs Peona i Péo el sots-20 Albert Ezquerro, amb uns magnífics set punts de vuit possibles, perdent tan sols una ronda davant el sots-campió del torneig i primer del rànking el Mestre Català sots-16 Pere Garriga. Torneig més que complet de l'Albert, que partia com a 9 del rànking i que va finalitzar amb una performance de 2520. Va guanyar a forts jugadors com el Mestre Català Carles Díaz Camallonga, que va acabar tercer de la general, al cinquè del rànking Llàtzer Bru o a l'onzè Aleix Jareño.
El premi per equips d'aquesta categoria se'l va endur el Cerdanyola del Vallès, equip format per Marc Pozanco, Roger García Acosta i Llàtzer Bru. Segon classificat va ser el Peona i Peó amb tan sols mig punt menys que l'equip vallesà. L'equip barceloní format per Albert Ezquerro, Ferran Cervelló i Marc Torrents va estar a punt de donar la sorpresa en la darrera ronda.
Personalment vaig finalitzar amb quatre punts de vuit possibles, jugant sempre amb rivals superiors si ens referim a l'ELO. Vaig finalitzar amb una performance de 1999, gens malament, i el que és més important jugant bones partides, i és que en algun empat i fins i tot en alguna derrota mereixia més. No obstant, molt satisfet!





Classificació final Categoria sots-20






Categoria sots-14
En una categoria sots-14 on a banda d'una gran igualtat ben bé fins al final es va poder veure molt nivell pel que fa als jugadors participants, el campió va ser el jugador del Tres Peons Xavier Martínez Pla amb set punts i mig de vuit possibles fent partides realment espectaculars i no sense donar quasi cap opció als seus rivals. Tan sols va empatar amb el jugador del Cerdanyola del Vallès Daniel García Ramos, primer del rànking i que va finalitzar en segona posició a tan sols mig punt del primer. El tercer classificat va ser el jugador del Figueres Oriol Serra amb sis punts de vuit i perdent tan sols una partida. A la darrera ronda va entaular amb el primer del rànking i segon classificat, Dani García Ramos. 
Es van veure més allunyats de les places de podi gent que partia com favorita, com Guillem Porta de l'Ateneu Colón, Guillem Salagran del Gerunda, club gironí, o Adrián Jiménez, del Cerdanyola del Vallès. En canvi, gent que potser no era favorita va demostrar estar en un gran estat de forma, com el cas del jugador del Sant Boi Jaume Ros o el jugador de Peona i Peó Adrià Pérez.
La classificació per equips la va encapçalar el Peona i Peó amb un equip format per Xavier Povill, Adrià Pérez i Daniela Velasco, seguit de ben a prop pel Cerdanyola, equip format per Daniel García Ramos, Adrián Jiménez i Carla García Acosta.

Classificació final Categoria sots-14

Categoria sots-12
Curiosament en aquesta categoria també s'ha vist un nivell més elevat del que és habitual. Tres o quatre jugadors, tots ells primers del rànking, no han defraudat i han practicat uns escacs brillants. Realment hi ha jugadors de molt nivell i són joves promeses dels escacs catalans.
Els dos primers classificats han sigut els dos primers del rànking inicial, Gerard Ayats, primer classificat, del Club d'escacs Llinars, i Albert Castillo, segon classificat, del Club d'escacs Vila Olímpica. El primer classificat va acabar amb set punts i mig de vuit possibles entaulant només amb el segon classificat. Aquest últim, a banda d'empatar amb el primer, va perdre amb el jugador també del Llinars Pau Martín, quart classificat. Tercer classificat va ser el jugador del Montmeló i tot un excampió de Catalunya en la seva categoria Sergi López Pajuelo, del Montmeló, amb sis punts i mig. Va estar jugant sempre amb jugadors forts i va demostrar estar a un gran nivell.
El Llinars del Vallès va ser qui és va endur el primer premi per equips. La coneguda jugadora d'EDAMI Andrea Jausàs, que va acabar en cinquena posició, va entrar al podi de cinc jugadors essent una jugadora femenina. Felicitats!

Classificació final sots-12

Categoria sots-10
Novament el guió és molt similar. Poques, molt poques sorpreses en aquesta categoria sots-10 on hi destaquen una sèrie de jugadors que comencen a guanyar-se un nom al panorama escaquístic. El campió d'aquesta categoria de manera justa i sent el primer del rànking ha estat el jugador del Foment Martinenc Víctor Álvarez Albiol amb set punts de vuit partides tan sols entaulant dues rondes i sense perdre cap matx. Un dels jugadors capaços d'empatar amb el campió va ser el jugador del Llinars Àlex Maria Oproae, segon classificat del torneig amb sis punts i mig de vuit possibles. En tercer lloc, i ens alegrem molt per aquest fet, ha finalitzat la jugadora del Sant Boi Joana Ros amb sis punts i mig de vuit. Ha sigut de tots els jugadors dels que millor han jugat i és que ha tingut molta continuïtat, empatant amb el campió, però una malaurada derrota a la darrera ronda davant Llibert Céspedes del Tres Peons, quart classificat, va fer que baixés fins a la tercera plaça.

Classificació final sots-10

Categoria sots-8
A la categoria sots-8 es veuen a jugadors amb molt poc ELO a les primeres posicions, tot i que els jugadors amb ELO havien de demostrar com l'havien aconseguit. I és que els dos primers classificats van ser els dos primers del rànking, com a la categoria sots-12. El primer, Arnau Castillo, del Vila Olímpica, amb un ELO de 1874, va aconseguir set punts i mig de vuit, entaulant tan sols una partida amb el segon classificat que curiosament també només va cedir mig punt i davant el primer classificat (per desempat), parlem del jugador del Peona i Peó Nicolás Jiménez, amb un ELO de 1843. El tercer classificat va ser una sorpresa, jugador de la Colònia Güell i amb un ELO de 1747 Martí García Gómez, amb sis punts de vuit possibles i amb un molt bon desempat.
El premi per equips se'l va endur l'equip de Peona i Peó, equip format per Nicolás Jiménez, Ramón Martínez i Bernat Pou.

Classificació final sots-8


Només ens queda doncs esperar un any per a la propera edició d'aquest Campionat de Catalunya d'escacs actius.
Salutacions cordials,
Víctor Collell.

Enllaços:
Crònica a Rabiosa Actualitat d'Escacs
AJEDREZND
Federació Catalana d'Escacs

*Imatges cedides per Enric García.

dimarts, 10 de desembre de 2013

Campionat d'Espanya per equips sots-16

Per primera vegada a la història del Club, uns joves jugadors de Peona i Peó es van desplaçar fins a Benidorm per a disputar el Campionat d'Espanya sots-16 per equips. L'equip que va presentar va ser el següent; de primer tauler Ferran Cervelló (2047), de segon tauler Marc Torrents (1808), de tercer tauler jo mateix, Víctor Collell (1676), de quart tauler Albert Pita (1623) i de cinquè tauler Albert Puntí (1617). Tots nosaltres som (o érem) jugadors de primer any, a excepció del Pita, que encara era sots-14. Podíem dir per tant que érem dels equips més joves del torneig.

Partíem com a sisens del rànking de vint-i-quatre equips darrera d'equips fortíssims però també davant d'equips molt competitius i molt compactes que donarien molta, molta guerra.



Veníem sense el nostre entrenador estrella el GM Jaime Alexander Cuartas, que no ens va poder acompanyar fins a la localitat alacantina i que, si podia, ens entrenaria mitjançant Internet o mitjançant programes informàtics com l'Skype. Malgrat tot vindria el nostre fidel delegat Frederic Corrigüelas, que sempre transmet molta seguretat i tranquil·litat a l'equip que dirigeix. Qui es quedaria sense venir també seria l'Enric García, que va semblar que vindria però finalment no ho va poder fer.









A banda de Peona i Peó, uns altres tres equips catalans s'havien desplaçat fins a Benidorm per a disputar el mateix campionat; la Penya d'Escacs Cerdanyola, vigent campió de Catalunya, el Club d'escacs Llinars i el Club d'escacs Vila Olímpica. Per què no, tots quatre equips aspiràvem al títol o si més no al podi en aquest Campionat d'Espanya de clubs per edats.








El torneig va finalitzar el dia 8 de desembre amb el final de tots els torneigs que es disputaven aquella setmana a l'Hotel Bali de Benidorm durant el Festival Bali. L'equip campió va ser La Balanguera, de Balears, guanyant tots els matxos podríem dir que sense massa patiments. L'equip va demostrar ser el millor de la categoria, i és que tots els jugadors estaven a un gran nivell, sobretot els tres primers taulers. L'equip estava format per quatre jugadors:
Yue Shen (2262).
Adrián Ponce (2071).
Rumen Nikolov (2023).
Yvan Jiménez (1787).


El segon classificat va ser el Club Xadrez Fontecarmoa, un equip molt compacte i amb dos primers taulers que van demostrar estar a un gran nivell. La fortalesa del primer tauler aconseguint sis victòries en sis partides també va ser determinant. Van estar sempre lluitant, sempre amb opcions.
Julio Suárez (2128).
Lucas Abal (2134).
Juan Andrés Bayón (1738).
Andrea Dorado (1443).
Marcos Boo (1488).


I tercer classificat, també procedent de Galícia, l'Escola Xadrez Pontevedra Zona Informatic, que després de fer un inici de campionat més fluix que la resta es va recuperar i fins i tot, a banda d'aconseguir podi, va aconseguir un magnífic desempat que va ser el que el va portar fins a la tercera plaça. La victòria per 4 a 0 a la darrera ronda va ser clau. Tan sols va jugar una ronda amb un equip a priori superior, ronda que va perdre.
Alberto Portela (2001).
Miguel Rodríguez (1760).
Álvaro Maquieira (1687).
Pablo Vidal (1676).



Pel que fa als equips catalans, mala sort per al Cerdanyola i per al Peona i Peó, que tal vegada ambdós equips mereixien més. Van quedar quarts i sisens classificats respectivament, tots dos equips empatats amb el tercer classificat, l'Escola Xadrez Pontevedra Zona Informatic de Galícia. El Llinars tan sols va perdre un matx, però només en va guanyar dos, cosa que el va desplaçar fins a la setena plaça. El Vila Olímpica no va quallar un mal campionat i va finalitzar just darrera del Llinars, vuitè, lluitant en tots els matxos.
Cerdanyola:
Llàtzer Bru (2151).
Marc Pozanco (2070).
Roger García Acosta (2031).
David García Playa (2023).
Cora Castellet (1842).



Llinars:
Laura Martín (2013).
Marc Arnijas (1935).
Daniel Gutiérrez (1946).
Gerard Ayats (1867).
Andrea Lafuente (1855).






Vila Olímpica:
Màxim Ventura (2085).
Alexandre Ventura (1889).
Ian Hind (1624).
Adrià Medina (1495).





Pel que fa els interessos del Club, la possibilitat d'optar a la primera plaça s'esvaïa a la penúltima ronda després de perdre amb el Club Ajedrez Bargas - Soliss, de Castella la Manxa, en un final de matx (i inici) dramàtic. Jo perdia en menys d'una hora quan em fan un escac amb l'alfil, agafo el meu alfil per tapar i me n'adono de que quan tapo em fa un mat tan sols amb el cavall aprofitant que el meu rei estava tancat. Jo immediatament deixo anar l'alfil i el rival diu allò que fa tanta ràbia conegut amb el nom de Pieza tocada pieza movida, tot seguit abandono i deixo a l'equip amb un 1 a 0 en contra.
El Ferran, que tenia les coses complicades, atracava magistralment la seva partida i posava l'empat al marcador. El Torrents tenia una molt bona posició fins a tal punt que aconseguia guanyar peó, i l'Albert Puntí (descansava el Pita) tenia molt atac i molt més temps, així que somniàvem amb el 3 a 1.

La cosa es va capgirar de cop i volta.
El Puntí no podia aprofitar el seu atac i quedava amb algun peó de menys, cosa que feia difícil que guanyés. Mentrestant el Marc entrava en un final de torres guanyador. I la cosa es va anar complicant, complicant, complicant...
Fins a tal punt que l'Albert va perdre i el Torrents va fer taules (2,5 a 1,5). Derrota per la mínima i adéu a les nostres opcions.
Per sort, la darrera ronda es guanyava per 3 a 1 i acabàvem en sisena plaça empatats amb els tercers en un campionat on vam suar de valent per guanyar matxos.
Tornarem!

Víctor Collell


Enllaços: 

Fotografies:


Hotel Bali vist des d'on estava el nostre hotel, l'Hotel Torre Dorada. 


Habitació de l'Hotel Torre Dorada. 


Albert Puntí, conegut com el dormilega de Peona i Peó.



Bon despertar el que tenia el Frederic


Hotel Bali.


Preparacions.


Abans de la ronda, concentració màxima.


Anàlisi de partides i partides retransmeses.