dimecres, 27 de febrer del 2013

Campionat de Catalunya per equips (ronda 6);

L'E té encesa la senyal d'alarma. Us he relatat una crònica on participo en una victòria del mateix equip. L'única que porten en l'actual Campionat de Catalunya per equips. Per tant, se'm trucava perquè anés a rescatar l'E urgentment i aconseguir la permanència, sense patir ni passar mals tràngols. Una situació semblant a la de l'any passat, on vam haver de puntuar davant dels dos líders de la categoria (Agustí i Paretana (l'Agustí a domicili, que el fa encara més temible)). Tot i això, vam escollir un mal dia per començar la remuntada.
Jugàvem contra La Lira B. Els líders.
L'equip E portava una alineació competitiva i semblava que La Lira B no portava la seva millor alineació de la temporada, però tot i això tenien uns jugadors amb molta qualitat i ens superaven a quasi tots si ens referim a l'ELO català. Jo jugaria de cinquè tauler, per darrera de Lluc Sagristà, Jaime Arroyo, Francesc Xavier Cardó i Oriol Paluzié i per davant de Joan Campderrós, Joana Llum Cardó i Adrià Pérez.
Jo (1914) jugaria contra un conegut i veterà dels escacs catalans, Josep Lluís Flores Liñan (1962).
Ens esperava un matx molt complicat a tots, però l'equip tenia esperança i estava motivat. Ja no quedava ni gota de neu pels carrers i els equips estaven calentets (de sobres) al Casal d'Entitats Mas Guinardó.
A banda de l'equip E, al Mas Guinardó també jugaven els equips B, D i els sots-12.

L'1x1

Francesc Xavier Cardó 8.3 (El Jefesito). Va fer unes taules ràpid contra, a priori, un rival superior. Va jugar una partida característica d'ell, tranquil·la, pausada, amb calma i sense jugar-se-la massa. Un joc tranquilet i posicional, com a ell li agrada. Com sempre, fa la seva funció de delegat magistralment i dóna molta confiança a l'equip. Tot preparat abans de la partida. 0'5 - 0'5.






Joana Llum Cardó 6.6 (Més notes per a les donzelles =)). També jugava contra un rival superior si ens referim a l'ELO català, i val a dir que el rival li va jugar molt bé. Semblava que la Llum estava millor, tenia una estructura de peons definida i mòbil, com a ella li agraden. Però l'altre en sabia més i va guanyar en un final de dames. No li recriminem res, ni molt menys. 0'5 - 1'5.





Víctor Collell 6.5 (Incomprensible). No entenia (i no entenc) per què vaig perdre aquella partida. Si tot semblava de cara, amb una combinació en que entrego qualitat per guanyar peça després, em fa una intermitja que només (només) perd peó en un final de torres i piesas menores, cavall contra alfil. Al final, apuro de temps, entra a setena i em fa mat. Però jo seguia amb el meu peó de més =). 0'5 - 2'5.




Adrià Pérez 6 (Innovador). Va posar a prova la Caro-Kann, obertura que en breu posarà en pràctica l'Adrià com a "obertura habitual", i no li va anar malament si ens referim a l'obertura. Potser va ser una partida poc comú en ell, on l'altre l'ataca molt i ha de gastar molt de temps per defensar-se. Va acabar amb poc temps quan normalment en va sobrat. Tot i això, va jugar molt dignament. 0'5 - 3'5.




Joan Campderrós 9.7 (No donant cap partida per perduda). Quan tot semblava perdut, que li caçaven l'alfil i que perdia peça, Joan Campderrós es va treure tot un reguitzell de jugades de la màniga per retallar diferències i que La Lira B hagués de lluitar una mica més i per guanyar de manera espectacular. Amenaçant mat infinites vegades, entregues de peça,... tot un recital. Gran partida. 1'5 - 3'5.





Jaime Arroyo 8.2 (Sempre podrà dir que ha fet taules amb aquest jugador). Potser d'aquí uns anys i quan l'Héctor Sama ja tingui uns quinze o catorze anys, el Jaime podrà dir que ha fet taules amb ell. Té 10 anys (10) i un ELO català de 1998. Jove promesa dels escacs catalans. Li va jugar un Morra al Jaime i aquest va quedar amb Variante rarita, però va jugar una bona partida. La victòria s'esvaïa. 2 - 4.





Oriol Paluzié 6.3 (Lluitant ben bé fins al final). Com el Joan, va fer una molt bona partida, però sense sort, jugava amb un rival molt fort (1986) i el va tenir contra les cordes durant una estona, però al final l'altre va saber resoldre bé. Un clàssic del Per Equips amb Peona i Peó, s'està consolidant en aquest equip E i com tots farà tot el possible per salvar l'equip de la zona de descens. 2 - 5.




Lluc Sagristà 6.9 (Per acabar un dia de mala sort). Tampoc va poder puntuar el Lluc, i deixava el marcador amb un 2-6 injust veient el joc de Peona i Peó i dels seus jugadors. El Lluc va fer una molt bona partida, tot s'ha de dir, i va acabar l'últim després d'un final de torres igualat amb tres minuts per cadascun. No vaig poder veure com perdia degut a que havia de marxar. Igual que tots; no li recriminem res! =). 2 - 6.



I mirant el resultat, derrota clara de l'equip E, però l'equip no es rendeix i necessita punts urgentment. Hem de guanyar als rivals directes i si podem puntuar amb rivals forts, millor que millor. L'equip està en confiança malgrat els mals resultats fins al moment i es veu amb cor d'aixecar la classificació. Au amunt, que queden moltes rondes!
Fins la propera!

Per a més informació cliqueu els següents enllaços:
Web oficial del Club d'Escacs Peona i Peó
Més informació sobre el Campionat de Catalunya per equips
Més informació sobre els equips de Peona i Peó

Víctor Collell

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada