Peona i Peó CE: de maig 2012

dilluns, 14 de maig del 2012

La Història del club

Abans de tot, vull aclarar que aquest escrit ha estat extret directament de la pàgina web de Peona I Peó. He pensat que saber una mica més sobre el nostre club no estaria malament i per això publico aquesta entrada.

El Club va ser fundat l'any 1994 com a secció d'escacs dels Lluïsos d'Horta, tenint la primera relació de jugadors 14 membres dels que un irreconeixiblement jove Pep Melendres ocupava una sorprenent segona posició (avui ronda la 50ª posició de la llista de forces).

Durant els anys 5 anys anteriors totes les Escoles Públiques del Districte havien participat en la campanya Aula d'Escacs, dissenyada i realitzada per en Pep Melendres, introduint els escacs a la vida de l'escola i dels alumnes de Cicle Inicial, dels que un bon grapat participaven cada any en els torneigs escolars de la ciutat i de Catalunya. Faltava un lloc on aplegar els més interessats, aprofundir coneixements, conèixer nova gent i noves emocions. D'aquí va néixer el club amb el nom de Peones i Peons ,nom primitiu del club amb el que es va jugar per primer cop el Campionat de Catalunya per Equips l'any 1995.

Des del 1994, organitzem cada curs durant 3 divendres un Torneig Escolar amb nens i nenes de primària i secundària per a equips del Districte en una escola d'Horta-Guinardó (Mar, Estel, Arc Iris,...). Es una festa de fi de curs on hi participen un centenar de nens entre les escoles on es treballa i també algunes escoles convidades.

Cada any també, durant la Festa Major d'Horta organitzem simultànies a la plaça Eivissa.

L'octubre de 2002 ens vàrem inscriure al registre d'entitats esportives de la Generalitat.

L'estiu del 2004 vàrem organitzar el Campionat de Catalunya Femení a la Pobla de Lillet juntament amb unes Colònies d'Escacs per a nens i nenes SUB-16.

L'any 2005 vàrem organitzar les primeres Jornades Dona i Escacs als locals del Consell Català de l'Esport. Va ser un cap de setmana on es varen fer diverses taules rodones i conferències a més de celebrar-se el Campionat de Catalunya per equips femení. Entre les persones que parlaren destacà l'Ana Matnadze, forta jugadora georgiana que ha estat Campiona del mon i d'Europa en diferents campionats d'edats. Aquí va començar una col·laboració amb la CPA (Chess and Pace Ambassador) que és una ONG de la que l'Ana n'és la Presidenta. Aquesta col·laboració ha dut els dos darrers anys alguns joves jugadors de Geòrgia que han ajudat al primer equip.

A finals de l'any 2005, seguint a Sant Joan d'Horta, ens vàrem traslladar a un local, antiga guarderia, al costat mateix de l'església. Això ens permetia tenir un horari més ampli per poder arribar a més gent. Vàrem estar dues temporades fins que al juny de 2007 ens vingueren a buscar per anar a TORXA on hem estat fins l'estiu del 2011. Aquí, a més de tenir un horari ampli, hem disposat de varies aules on poder fer classes en grups separats.

A nivell esportiu, s'han aconseguit fites importants en les competicions escolars. Som el Club que aporta més gent a aquestes Competicions. Més de 100 nens al Campionat de la Ciutat de Barcelona i en els darrers anys, aproximadament un terç dels classificats per anar a la Final de Catalunya a la Ciutat de Barcelona pertanyen a les escoles del Districte on el Club hi fa classes. Dels darrers anys, l'any 2006 vàrem tenir el Campió de Catalunya Cadet que el 2007 va ser medalla de bronze en el Sub-18 estatal, el 2008 la Campiona sub-18 i sub-20, el 2009 la Campiona Sub-10 i el 2010 el Campió d'Espanya sub-12. A més hem contribuït als èxits de la selecció catalana sub-16 en el Campionat de la Joventut dels darrers anys, 3 títols i 3 sub-campionats, aportant diferents jugadors del club.

En les competicions per equips és on més èxits tenim ja que acostumem a tenir equips més compactes. En els darrers 10 anys hem aconseguit sempre podis per equips, havent arribat a obtenir podi amb més d'un equip simultàniament.

Finalment, el primer equip del club va quedar Campió de Catalunya de Preferent el 2008 i subcampió de Segona Divisió el 2009. En aquest moments ens trobem a la Primera Divisió.

diumenge, 13 de maig del 2012

La Final Four. Sub-14.

La Final Four

Les semis

El divendres dia 11 de Maig es disputaven dues Final Four. El Regal Barça i l’Olympiakos es disputaven passar a la final, mentre el Peona I Peó “A” i el Peona I Peó “C” (Sub-14) es disputaven el mateix, passar a la final. No ens havíem de confiar, era un equip que ens podria fer passar una mala tarda, doncs com l’Olympiakos.

I bé començava la tarda, quan l’Albert Pita i jo estaven asseguts mirant com jugaven l’A contra el B i el C, ja que tant al Pita com a mi no ens havien vingut els rivals. El Pita jugava contra Martínez Pla, del Vila Olímpica, i ningú sabia per què encara no havia vingut. I a mi em tocava Pablo Rosàs, un sub-12 del club que no el coneixia. Quan entrava per la porta, i Xavi Cardó li mostrava on havia de seure, a la taula 4, vaig saber que era el meu rival.

El marcador se’ns posava a favor en 20 minuts. Jo guanyava més que còmodament a Pablo Rosàs, traient-me un mat de dama i cavall de la màniga. Les altres partides, molt igualades. Aprofitaria per passar-me per el Casinet per veure com anaven els sub-12 i els sub-10. Els sub-12 ja guanyaven 1-0 després de que Jordi Lladós fes mat en menys de deu jugades. Quin tiu. Mentre xerrava amb Josep Lladós i Ramon Povill, els dirigents de la pàgina web de Peona I Peó sobre el bloc, cap dels altres jugadors acabaven, així que vaig decidir tornar a Joan Pelegrí. Quan estava de camí, em trobava amb el primer tauler de l’A, Ferran Cervelló, que ja havia guanyat a Oriol Aragay. 2-0. Una desgràcia havia de passar per a que no passéssim.

Arribava a Joan Pelegrí, i ja estàvem a la final. 3-0, Victòria de l’Albert Puntí contra Arnau Antich. I marxàvem de Sants estan a la final, tan sols faltava Marc Torrents per acabar, que jugava contra Laura Ovejero. I arribant a casa, vèiem que continuàvem invictes. 20 de 20. Tots els matxos els havíem guanyat per 4-0. Quin equip. Invictes, tot i que encara ens faltava jugar la final contra els perillosos del B, Pita, Daniela, Lladós, Adrià i Llum. Res estava fet, tot s’havia de jugar.

La final
Si en les semi-finals havia comparat l'Olympiakos amb el Peona I Peó C, ara em tocava comparar-lo amb el Peona I Peó B. I si l'Olympiakos havia guanyat l'Eurolliga de Bàsquet remuntant 17 punts d'avantatge, crec que m'havia equivocat en la comparació. L'Olympiakos havia guanyat, i no ens podíem permetre que ens passés com al CSKA.
Arribàvem l'Albert Puntí i jo a l'Escola Joan Pelegrí, quan a la porta ens trobàvem al Frede. Se'ns acostava i ens deia que si guanyàvem avui 4-0 ens convertiríem en el primer equip de la història de l'Escolar en aconseguir 24 punts de 24 possibles. Ni tan sols el Sant Martí de Marc i Èric Sánchez ho havia aconseguit. Eren unes dades espectaculars.
La partida va començar a les 18:30. Els matxos; Ferran Cervelló - Albert Pita, Marc Torrents - Daniela Velasco, Albert Puntí - Adrià Pérez i Víctor Collell - Jaume Lladós. Filiar i equip A s'enfrontaven a la taula 1, els equips 1 i 2 del rànking es jugaven quedar campions absoluts de Barcelona. Els dos equips de Peona I Peó.
No eren encara les 19:30 quan Marc Torrents va guanyar a Daniela Velasco, i el resultat se'ns posava de cara. 1-0, i a agafar una mica d'aire. I, a l'agafar aquest aire, ens vam ofegar. Poc després, s'aixecava el nostre tercer tauler, Albert Puntí, que, sorprenentment perdia contra Adrià Pérez. El primer i el darrer tauler es jugaven el títol. 1-1.
Tot semblava que ho tenia de cara per guanyar. Posició favorable, gran atac, domini del flanc de rei, columna f oberta i dominada, i cap tipus de perill per el meu rei. Jaume Lladós sabia que entrant en aquest joc d'atac, de tu a tu, no sortiria guanyant, així que va optar per defensar-se.Qualsevol tàctica és bona, mentre acabis guanyant. Envaït per la desesperació, em vaig apurar de temps, buscant entregues impossibles. 25 minuts ell; tan sols 5 per mi. L'entrega de peça era espectacular i ademés bona, llàstima d'un petit inconvenient. Com diria el GM Gotés, Les entregues són bones si te les accepten. Si no, no valen per res! Jaume Lladós no va acceptar l'entrega, i amb el Rei a h1, la torre a g1, els dos cavalls a e1 i a f1 i l'alfil a e2, va aguantar estoicament el meu atac aparentment imparable i, amb un minut de rellotge, va guanyar. El matx se'ns posava en contra, 1-2, però el Ferran, amb peça de més, ho tenia tot de cara.
Poc després, es firmava la victòria local a la primera taula i el 2-2 s'apuntava a l'acta. La victòria del primer tauler és superior, i per tant, Campions de Barcelona.
Va faltar poc per a produir-se la sorpresa, però patint fins al final, ens vam proclamar campions. Havíem guanyat totes les partides per 4-0, però aquesta última es va haver de suar. Ens vàrem quedar a les portes de fer història. Tot i això, un altre títol a les vitrines del club.

Víctor Collell

diumenge, 6 de maig del 2012

L'entrevista 1; Jordi Lladós

La primera entrevista del bloc és per a un jugador que aquesta temporada està sent un jugador molt regular i està fent unes partides molt bones. No puc arribar a dir que Jordi Lladós sigui una revelació, perquè l’any passat ja ens tenia acostumats a un nivell molt bo. Va quedar campió de Cerdanyola 2010 al Grup C, i ha participat en molts opens i en l’Escolar sempre ha fet campionats molt bons. Anem ja a les preguntes.

-Jordi, ¿què és el que més t’agrada de jugar a escacs?

Aprendre. Jo crec que els escacs és un joc per passar-ho bé i gaudir d’ells. També pots conèixer altres persones i fer-te amic d’elles. Aquests recursos més endavant et podran ajudar a la vida.

-Si haguessis de triar entre el futbol i els escacs, ¿amb quin et quedaries?

Bé... a mi m’agraden molt les dos coses. És una pregunta difícil, però si tingués que triar una d’aquestes dues crec que m’agraden més els escacs.

-¿Quin és el teu objectiu a nivell escaquístic?

Aprendre més. Poder jugar molts campionats, però sobretot gaudir-ne. Com ja he dit fer molts amics i més endavant m’agradaria ser Mestre Català. També no deixar el gran club que tinc, ja que és una sort poder-lo tenir i jugar per Peona I Peó.

-¿Què vas sentir quan vas guanyar a Ferran Garcia del Llinars, i així doncs quedar campions de Catalunya? (Recordar que en Jordi tenia dama de menys).

Primer de tot, encara no em crec que hagi guanyat (riu). Vaig tenir molta sort, s’ha de reconèixer. Estic convençut que si l’entrenador del Llinars li hagués dit a Ferran Garcia que demanés taules, jo no les hagués acceptat ja que l’equip necessitava que guanyés. Em vaig posar molt content, vaig disfrutar molt i no només guanyar el campionat gràcies a mi sinó que també que els meus companys m’ajudessin a guanyar el campionat.

-Ja per acabar, l’1 de maig va sortir el nou FIDE, i sembla que ja en tens. ¿Estàs content per aconseguir aquesta fita?

Molt, perquè també era un gran repte, un gran objectiu, i ara que ho he aconseguit mirar de mantenir-lo i anant augmentant-lo.